MARGARIDA RIERA

---

 Marga Riera es una artista d’arrels profundament humanistes, sent l’ésser humà l’eix central i fil conductor de la seva producció. No pot separa la seva vida personal de l’artística i defensa que es impossible una estètica sense ética, per la qual cosa la seva obra està sempre vinculada a un concepte, una idea que porti a una reflexió.

En dels seus principis va capbussar-se en una certa provocació visual, une mena de “lletjor gràfica”, amb l’intenció de induir a l’espectador a un xoc visual, una catarsi estètica que no deixava ningú indiferent. D’aquesta època son les obres de l’exposició “Set pecats, Dues maneres, obres com “celebració del mal”, “el mur”.

D’una estada a Nova Orleans, Louisiana, EEUU, en resulten una sèrie de pintures inspirades en el món del jazz, negres com el fum dels locals de Bourbon Street, amb l’alè primari i la calidesa de llocs tant mítics com el Preservation Hall.

Interessada sempre en el cantó més fosc de la naturalesa humana, el 2004 realitza una sèrie de pintures amb la mitología grega com, a font d’inspiració, per on desfilen personatges com Perséfone, Dafnis, Orfeu i Eurídice, Odissdeu, Circe... aquesta sèrie fou exposada al Museu ce la Marina de Vilassar de mar.

Exposicions a l’Estudi Tenas, a Canet de mar (Trànsit, Ananké) aprofundint en aquesta recerca artística i personal iniciada en “Trànsit”, viatja de Thànatos a Eros en l’exposició “Ars Amandi”, a la sala CapGros, a Mataró, on explora la poesia eròtica desde l’antiguitat des de Ovidi a Estellés.

Els 4 anys de la seva estada a Argèlia il.luminen la seva paleta y el joc de les transparències, entre la llum i la matèria es fa patent en les seves obres, dels blancs, inèdits fins aleshores, els ocres del desert i el blau índigo dels tuaregs. L’evolució continúa a Mali, om explora noves tècniques, majoritàriament sobre paper.

De tornada a la seva ciutat, Mataró, segueix amb la  tasca artística, realitzant exposicions com “Les Dones del cotó”, homenatge a les treballadores de les colònies tèxtils, i projecta i dirigeix la realització del mural “Insubmises” a l’Espai Firal del nou Parc Central a Mataró.

L’escriptor Manuel Patricio ha dit d’ella:

“Les pintures de Marga Riera son d’un expressionisme molt llatí, de formes ingenuistes i sempre amb referents de la realitat. Imprimeix en les seves tel.les una visió poètica dels temes, tant si es tracta d’una cara, una realitat o un acte d’amor. Té la costum d’escriure poemes al voltant dels seus personatges, que s’integren en el quadre com un acompanyament natural. Deixa anar les se es mans, i com a resultat veiem un acte de llibertat sense límits, de manera que l’espectador faci la seva pròpia interpretació”.

Manuel Patricio, escriptor

El periodista Iacine Idjer ha dit d’ella:

“Les pintures de Marga Riera no son pintures coloristes, carregades o exhuberants. Es tracta, al contrari, d’un treball que revela una energía autènticament creativa. Estableix una relació diferent amb el cos. Els cossos de la Marga Riera en les seves obres difereixen dels que estem habituats... estàn desmaterialitzats, buidats de la seva entitat física, en un estat de puresa original i al mateix temps, d’una gran sensualitat”.

Iacine Idjer, periodista expert en art

Josep Lluís Ponce i Guitart ha dit d’ella:

“Obras de carácter vanguardista, que generan un cúmulo de sensaciones admirativas, por la belleza plástica que sabe ser guiada por inclinaciones ejecutadas de un gran valor artístico... relatos de vida, una representación simbólica que libera el intimismo y condensa la tensión, ya que quiere y desea que sea la transparencia que le eleve al grado de entender el mensaje de cada obra. Un mensaje duro, bajo el auspicio de un pincel de fino trazo y textura sublime, con fondo y dinamismo... Esta creadora plástica se sumerge en su habilidad, no ajena de afecto e ideología. Su imaginación la lleva a la seguridad, y ésta, al sosiego estético”.

 Josep Lluís Poncei Guitart, crític d’art

Marta Teixidó ha dit d’ella:

“Marga Riera treballa una pinzellada enérgica i vigorosa, calculada per no deixar res a l’atzar, però sensible i dolça quan convé. Sap que ha de mostrar delicadesa en unes mans i uns peus en estat d’abandó, dels somnis, del pas del temps...

Marga Riera exposa una mostra de qualitat técnica molt acurada, amb contingut reivindicatiu, de com a l’albada del segleXXI, hi ha extremes condicions de vida. La. vida a Argèlia la fascina i l’atrau com un imant. No es un lloc per sensibleria i romànticisme, però convida a explorar noves perspectives i a reflexionar sobre la nostra civilització”.

Marta Teixidó, crítica d’art “Realitats argelines”